La Celestina, una dramatúrgia per a alumnes de secundària
Dimecres 18 de desembre de 2014, els alumnes de 3r i 4t d'ESO i Batxillerat vam
anar al teatre de l'Institut Antoni Cumella de Granollers per veure
la representació teatral de La
Celestina,
de Fernando de Rojas.
Fernando
de Rojas és
un escriptor espanyol que va néixer a la Pobla de Montalbán
(Toledo), cap al 1470, en una família de jueus de quatre generacions
que va ser perseguida per la Inquisició, tribunal eclesiàstic
establert antigament per perseguir els delictes contra la fe. Va
estudiar dret a Salamanca i, com tots els estudiants de Salamanca
d'aquella època, va haver de cursar tres anys obligatoris a la
Facultat d'Arts. En possessió del títol de batxiller en lleis
començà a exercir com a advocat a Talavera, d'on va arribar a ser
alcalde.
Es
creu, gairebé amb certesa, que va escriure un sol llibre, però
d'una importància fonamental en la història de la literatura: La
Celestina.
La
representació a la qual vam assistir ens va agradar molt perquè li
van donar un toc d'humor a l'obra. Els actors van interpretar bastant
bé el paper dels respectius personatges. Potser la creació més
original i el que va fer milllor el seu paper va ser el personatge de
Melibea, per la seva expressivitat i la manera entenedora de fer-nos
arribar el text. A més, va representar diversos papers , de manera
que, realment, semblava cada vegada un personatge diferent.
Al
final de l'obra, els actors ens van donar l'oportunitat de fer-los
preguntes i ens ho vam passar molt bé i vam riure molt amb les
nostres preguntes i les seves respostes.
La
nostra professora de castellà, Júlia Pérez, ens havia lliurat
l'obra i l'havíem representat a classe per conèixer-ne millor la
història.
RESUM
Calisto
és un jove de classe alta que coneix en un hort una bella jove
anomenada Melibea i s'enamora d'ella bojament.
Un
dia torna a trobar-la a la ciutat, prop de l'església, i li expressa
els seus sentiments, però ella el rebutja.
Calisto
se'n va a casa trist i decebut, i li explica les seves penes al seu
criat Sempronio, el seu criat, que li recomana que vagi a veure la
vella Celestina com a intermediària per ajudar en la seva relació
amb Melibea. Calisto accepta ja que vol fer tot el possible per
conquerir la jove.
Celestina
és una dona gran que fa encanteris: en aquest cas, un conjur a Plutó
que és el perillós Déu dels inferns i els inframons. Celestina
presentava parelles i també regentava un prostíbul.
Aconsegueix
entrar a la mansió de Melibea després de fer l'encanteri i
aconsegueix que la jove correspongui a Calisto. Arran d'això,
Celestina rep una joia per part de Calisto com a pagament, una cadena
d'or, cosa que desperta la gelosia de Sempronio i Pármeno, dos dels
criats de Calisto.
Els
criats volen part dels guanys i els exigeixen a Celestina, però
aquesta s'hi nega. Finalment, la maten i fugen, encara que més tard
la justícia s'encarregarà d'ells.
Calisto
solia visitar Melibea grimpant al seu jardí per una escala de corda.
El jove, pensant que un dels seus nous criats tenia problemes,
desitja intervenir en la baralla i en baixar per l'escala cau i mor.
Melibea, en saber-ho, puja a una torre i es llença des de dalt.
I
és així com acaba aquesta dramàtica història, de la qual podem
extreure la següent lliçó: “Millor no jugar amb l'amor, perquè
és lliure i no es pot forçar.”
Maria
Karach Reverte, Lydia Mosegui Arcos i Ana Guillén Santos
3r A d'ESO