dimarts, 22 de desembre de 2015

L'hivern comença ara mateix, bones vacances!

El solstici d'hivern s'acaba de produir ara mateix, a les 4.48 de la matinada, i aquest curs l'inici de l'estació d'hivern coincideix amb el nostre darrer dia de l'any 2015 a l'institut.

La tardor s'allarga d'allò més, com les ombres que dibuixa el sol de mitja tarda, i no acaba d'arribar el fred, però nosaltres seguim amb les nostres tradicions particulars.


Els de 4t d'ESO ens han ofert xocolata, pa de pessic i melindros per esmorzar, i els de 1r d'ESO i altres alumnes de música i francès el tradicional concert.


Amb aquestes imatges tardorenques des de Capicua volem desitjar-vos que gaudiu de l'hivern i, especialment, de les festes nadalenques i del bo i millor per al 2016. Ens veiem l'any que ve.


BON NADAL! VENTURÓS 2016!





Totes les fotos a Google+

Programa del Concert

  • La presó del Rei de França

Flauta 3r:Toni Calle, Junyao Yan, Sergio Sánchez
Flautes 1r: Gisela, Paula, Anna, Judit, Michell Useche, Natàlia, Marta
Carilló: Dani
Metal·lòfon contralt: Ghita
Metal·lòfon bariton: Happy-Hakim
Xilofon: Khadija-Juanma
Piano: Oriol-Esperança
Guitarra elèctrica: Júlia Aguirre

  • La flor de la cantuta
Flauta 3r: Toni Calle, Sergio Sánchez
Carilló: Dani
Metal·lòfon contralt: Ghita
Metal·lòfon bariton: Happy-Hakim
Xilofon: Khadija- Juanma
Piano: Oriol-Junyao Ya

  • Debajo de un botón
Flauta 3r: Toni Calle,  Sergio Sánchez
Flautes de 1r: Gisela, Paula, Anna, Judit, Michell Useche, Natàlia, Marta
Piano: Fatoumata Gakou
Guitarra elèctrica: Júlia Aguirre
Carilló: Dani
Metal·lòfon contralt: Ghita
Metal·lòfon bariton: Happy-Hakim
Xilofon: Khadija- Juanma
Piano: Oriol-Junyao Yan

  • Caresse sur l'océan de la pel·lícula Els nois del cor
Alumnes de Francès

  • Escatumbararibê
1r Flauta, 2n cantant i 3r cantant pandereta.
Flauta 3r: Toni Calle, Junyao Yan, Sergio Sánchez
Flautes de 1r: Tots
Veu i pandero: Optativa 1r
Piano: Esperança

  • El dimoni escuat
Veus: 1r ESO
Panderetes: Optativa de 3r

  • El vint-i-cinc de desembre

dilluns, 21 de desembre de 2015

Entrevista a Mickey Mouse

Ens ha arribat per correu aquesta entrevista a un dels ratolins més conegut del planeta, llegiu-la... és una exclusiva com n'hi ha poques, l'han aconseguida la Marina Cortés i la Paula Bermejo de 1r C d'ESO.


1.            T’agrada animar als nens?
                -Sí, m’agrada molt perquè faig feliços molts nens.

2.            Per què et dius Mickey?
                -’’Mickey’’ és el nom que més li agradava a la meva mare.

3.            Tens mascota?
                -Sí, és un gos ataronjat que es diu PLUTO.

4.            Com us vau conèixer tu i la Minnie?
                -És un bar de salsitxes al costat de la Torre Eiffel.

5.            Mickey, quants anys tens?
                -Tinc 90 anys i 80 són treballant amb el meu company Pato Donald.

6.            Què voldries haver sigut si no fossis Mickey Mouse?
                -Jo crec que hauria sigut una rata de carrer.

7.            Alguna vegada has decidit canviar el teu vestuari?
                -No, hi estic molt còmode i no em canvio massa.

8.            T’agrada viatjar?
                -Sí, m’agradaria, però mai he pogut.

9.            Quins són els teus millors amics?
                -Són en Goofy i en Pato Donald.

10.         Què fas en el teu temps lliure?
                -Passejo el meu gos Pluto pels carrers de DisneyLand.

11.         Hi ha alguna cosa que no t’agrada?
                -Que els nens pugin sobre meu i estiguin molt bruts. Em deixen l’olor de la seva suor al meu cos.

12.         Per què has de cantar una cançó perquè surti casa teva?
                -Perquè és la meva cançó preferida, s’anima i surt.

13.         Quin és el teu secret per a què els nens t’estimin tant?
                -Ser simpàtic, agradable i donar-li caramels.

14.         T’agrada el món de la televisió?
                -Sí, però les càmeres m’atabalen molt.

15.         Estàs amb la Minnie perquè t’ho diuen o perquè vols?
                -Al principi hi estava obligat, però tants anys junts ha fet que ens estimem cada cop més.

dimarts, 15 de desembre de 2015

Arturo Padilla de nou amb nosaltres

Foto: Arturo Padilla
Aquest curs l'Arturo Padilla ha avançat la xerrada que normalment feia durant la segona avaluació.



Ens ha agradat saludar-lo de nou i l'alumnat de 3r d'ESO ha gaudit de la seva visita i les seves paraules.



Aquest any una de les lectures prescriptives dels de 3r en llengua catalana és La tempesta, però el curs passat ja van llegir Presoners del mar, d'aquest mateix autor, qui va ser alumne de l'Ins Vinyes Velles. Seguiu el seu blog


Molt bona sort en la teva nova aventura. T'hi esperem ben aviat!


 

Durant Arturo Padilla ha publicat 3 llibres el 2015:


Despertant la ira del faraó (Animallibres)
Nadar o morir (SM. En castellà)
Ombres a la foscor (Estrella Polar)

Els altres llibres de l'autor:


Presoners del mar (2013, Barcanova)
Supervivientes detrás de las cámaras (2012, Bruño)
La tempesta (2011, Estrella Polar).
El poder de una decisión (2006, SM).

divendres, 11 de desembre de 2015

Estació Meteorològica de Granollers

Aquest matí l'alumnat de 2n de batxillerat de Ciències de la Terra amb la seva professora Mercè Hermida han visitat l'Estació Meteorològica del Museu de Ciències Naturals de Granollers.


Visita al Museu Memorial del camp de Ribesaltes, Cotlliure i Perpinyà

El Seminari de Francès del Departament de Llengües Estrangeres va organitzar una visita a Colliure, al camp de Rivesaltes i a Perpignan que es va dur a terme ahir 10 de desembre.

Setanta-quatre alumnes de tots els cursos, des de 1r d'ESO a 2n de Batxillerat, acompanyats pels professors i professores Sergi Rusiñol, Marisa Fañanás, Ester Page, Dani Folch i Empar Esparcia, van passejar per aquestes ciutats i van anar al Museu Memorial del camp de Ribesaltes, on van realitzar una visita guiada a les instal·lacions d'aquest camp de refugiats que comprèn, a més dels edificis oberts el 16 d'octubre de 1940 per acollir refugiats, un museu memorial que es va inaugurar encara no fa ni dos mesos.



Més fotos a Google+


I si voleu conèixer una mica més d'aquest museu memorial cliqueu aquíaquí i llegiu completa la notícia de la revista Sapiens que hi ha a continuació

Obre el Museu Memorial del camp de Ribesaltes

Inaugurat el 1940, per aquest centre del Rosselló hi van passar republicans catalans i espanyols, jueus, gitanos, presoners nazis i soldats algerians de l’armada francesa

Redacció Dilluns, 19 d'octubre de 2015
Camp Ribesaltes
Grup d'interns a Ribesaltes, el 1941
Divendres passat, el primer ministre francès, Manuel Valls, va inaugurar el nou Museu Memorial de Ribesaltes, a la comarca nord-catalana del Rosselló. Així, des d’aquesta setmana el centre ja està obert al públic que vulgui descobrir la història del campament construït el 1940 i per on van passar durant dècades republicans catalans i espanyols, ciutadans francesos d’origen jueu durant el règim francès de Vichy i l’ocupació nazi, presoners de guerra alemanys a la fi de la Segona Guerra Mundial, els harkis algerians (soldats algerians de l’armada francesa) i gitanos.

divendres, 4 de desembre de 2015

Egipte vist pels de 2n Z a Ciències Socials

Treballs dels alumnes de 2n Z  sobre Egipte

Podeu veure els treballs exposats a la biblioteca.
 

dimarts, 1 de desembre de 2015

Què és la literatura? Gran pregunta

La Nerea Marín Toro i la Carla Martínez Moreno, de 1r B d'ESO, han volgut respondre-la

LA LITERATURA


És una activitat d' arrel artísica que aprofita com a mitjà d'expressió el llenguatge literari.
Art d'escriure: Oral? Verbal, escrit, expressiu...
Forma poètica d'expressar sentiments, records i experiències.
Textos: contes, guions de teatre...
Pot inspirar-se en realitat / fantasia.
Permet aprendre paraules noves.
Poemes: fan servir la rima i això ens agrada.
Quan entens el que llegeixes et fiques en la pell del personatge.
Forma d' entreteniment, et fan sentir emocions 

Forma d'expressar-se d'una altra manera.
Els textos poden informar quan estan basats en fots reals.

divendres, 27 de novembre de 2015

Alumnes que escriuen

ESPAI CREACIÓ
  • Us presentem dues narracions d'alumnes de Llengua Castellana i Literatura

PARA MI AMOR O PARA QUIEN ALGUNA VEZ LO FUE

Para mi amor, o al menos lo fue si retrocediésemos dos semanas; pero ya es  tarde, demasiado tarde tal vez.

Todos y cada uno de mis segundos han sido de color gris. Su cielo, con cierto tono de tristeza; sus árboles, que ya han comenzado a dejar su alma al desnudo. El paisaje y las montañas llenas de niebla; mis pensamientos, dominados por mis demonios internos… Y mis ojos y las lágrimas que caen de ellos, deslizándose sobre mi pena.

Desde que desapareciste, conseguiste apoderarte de mí. Te llevaste todas mis sonrisas, mi alegría… Y con ello, todo mi ser. No hay vuelta atrás, te has convertido en dueño de mí.

Me pregunto si algún día volveré a tener la misma ilusión, la misma de hace un año, cuando eras tú quien decidía sacarme de uno de los peores infiernos que alguien pudiera imaginar. Pero ahora, después de tan solo un invierno, vuelves a guiarme hacia él, siguiendo los pasos que nunca acabé de borrar. Mis pasos.

La mayor parte del tiempo lo paso sentada. Reflexiono, veo como pasan las personas, los pájaros, los trenes, el tiempo… El mismo tiempo que, lentamente, me está matando por dentro. Contemplo como, irremediablemente, muero. Como muere mi primer amor.

Y si digo la verdad, ¡es tan doloroso ver cómo te alejas!... Te di lo mejor de mí durante cuatro escasas estaciones.

No ha habido, desde entonces, ni un día, ni un minuto, ni un segundo en el que no me haya acordado de ti, de lo mucho que te echo de menos; de los momentos vividos que jamás volverán.

Laia Ureña Zamora 3º B
Lengua y Literatura Castellana

LA PESADILLA DE KIM

Era  un miércoles a las siete y veinte de la mañana. Kim y toda su familia ya estaban despiertos. La cara de Natasha, la madre de Kim, ya lo decía todo, así como la de su esposo, el doctor Timber, de nombre Gabriel.

El hermano menor de Kim, no paraba de llorar. El pequeño Will, solo tenía nueve años. Estaba asustado por el ruido de las bombas por las que todos los pueblos, ciudades de su país vivían aterrorizados. Era lo peor que había pasado en muchos años.

Aquella mañana de invierno, nadie se atrevía a salir. No había vida en la calle, porque lo que estaba ocurriendo comenzó tres semanas atrás, cuando se oyó la primera bomba que comenzó a atormentar a todo el país, un país, que hasta entonces, vivía en paz.

El doctor Timber, una mañana iba tranquilamente a trabajar a su   hospital. Allí atendía a muchos niños y a todo aquel que le necesitase. Mientras conducía su coche pensó que aquel día tenía que salvar más vidas, necesitaría más medicamentos y, así, sentirse orgulloso de su trabajo. Recibió una llamada de  su hija Kim que le decía que volviera a casa porque algo terrible estaba pasando. Le decía que aquel día no podía trabajar, y que por favor, volviera. Así que el doctor Tiember volvió desesperado por la llamada de su hija. Vio lo que estaba pasando, lo que años atrás marcó Siria, la guerra. Desde ese día, el país quedó destruido.

Hoy, dieciocho de enero del año dos mil quince, el doctor Timber ha decidido lo mejor para toda su familia y sus gentes más cercanas: salir de ese país donde solo hay bombas, militares y muerte.

Natasha, la madre de Kim, tras la decisión de su marido, tuvo la valentía de ir a por comida para poder alimentar y quitar el frío a sus hijos. Salió sola a enfrentarse a esas calles. Kim, con solo dieciséis años, tomó a su hermano y prepararon sus cosas para la huida, mientras esperaban el regreso de su madre. Después de siete horas, el doctor Timber, se dio cuenta de la ausencia de su esposa, así que decidió ir a por ella; pero antes de salir le dijo a su hija mayor que si en tres horas no volvía, cogiese a su hermano y que se marchasen. Le dijo que cuidara y protegiese a su hermano. Kim, entristecida al oír las palabras de su padre, abrazó a este y contestó un simple, de acuerdo.

El doctor Timber salió y de un golpe cerró la puerta. Kim, asustada y con los ojos fijos en el reloj y a la puerta de su casa, esperó la llegada de sus padres. Pero el tiempo pasaba y recordó las palabras de su padre: “Si en tres horas no vuelvo, coge a tu hermano y vete”. Kim tomó de la mano a su hermano, y salieron de esa casa en la que se habían criado y habían disfrutado de su infancia. Solo llevaban una mochila y, en su interior, las fotos de sus padres, agua y poco más…

Faltaban cinco minutos para la hora del patio, cuando la profesora terminó la explicación y Kim despertó de su pesadilla.
Fatou Camara 4º C

Lengua y  Literatura Castellana

dimecres, 18 de novembre de 2015

Tutoria de 2n d'ESO a Can Ribalta

L'alumnat de 2n d'ESO va gaudir d'un dia d'activitats a la natura a Can Ribalta, a Sant Antoni de Vilamajor. Aquí teniu una mostra de com s'ho van passar de bé
.
Més fotos a Google+

dimarts, 17 de novembre de 2015

Alumnes de 1r d'ESO dibuixant al pati

Alumnes de 1r d'ESO de la professora Carme Fageda han fet la classe de Visual i Plàstica al pati, tot aprofitant la bona llum i el bon temps de què gaudim aquests dies



Més fotos a Google+