Comiat i benvinguda a la primavera
Després d'uns dies de pluja que va rebre la primavera, avui entrelluquem els primers raigs de sol al cap de molts dies i descobrim els brots incipients dels vells lledoners que ben aviat cobriran la seva capçada de fulles. Per acomiadar el trimestre i a les portes d'uns merescuts dies de descans, un poema de Rossellò-Pòrcel (1913-1938) "Cançó després de la pluja" El vent juga amb el molí i amb la rosa desclosa. Matinet matí, no ballis amb la calitja. A l’escarabat bum bum les ales li frisen. Les flors de la perera riuen i riuen. Una mica de cel blau, una mica mica. El núvol empeny el núvol i llisca que llisca. Qui puja la muntanya? El caragol que treu banya. El sol s’encén i s’apaga, albó, romaní, argelaga. El sol s’apaga i s’encén, farigola, romeguer. El sol és aquí, entre la rosa i el molí. Matinet matí, les bruixes es pentinen. El sol és aquí. Ai! Que e