dijous, 22 de desembre de 2016

Bon Nadal! El millor per al 2017!


Des de l'Ins Vinyes Velles us desitgem BON NADAL!


Els nostres millors desitjos per al 2017!

Alumnat de 1r d'ESO, coordinats per la professora de Música, Esperança Llebot. 
Gravació realitzada per Saul P. i Joel M. de 2n d'ESO

dimecres, 21 de desembre de 2016

L'Ins Vinyes Velles al Camp Nou

Una representació ben nombrosa de professorat, alumnes i pares de l'Ins Vinyes Velles han assistit al partit Barça-Hèrcules.

Aquí en teniu l'evidència

+Fotos

Quant ha plogut a Montornés?

Durant l’última setmana de classe ha plogut a Montornés. Això ha estat molt bo per a la nostra ciutat perquè la pluja ajuda a regar les plantes de manera natural a més de netejar-la de pols i de contaminació. 

Però, quant ha plogut?

Per mesurar la pluja que cau en un indret es fa servir una eina anomenada PLUVIÒMETRE, que consisteix en un recipient graduat que ens indica els litres per metre quadrat (l/m2) que han caigut en un lloc durant un període de temps determinat.

A l’assignatura Poti-poti d’Ecologia de 1r d'ESO hem fet uns pluviòmetres casolans amb unes ampolles d’aigua i els hem deixat al pati de l'institut el matí del dia 20 de desembre.

La manera de fer-los és senzilla: tallem les ampolles a una alçada aproximada d’uns 2/3 del total,  hi posem unes pedres al fons per donar una mica de pes i hi afegim aigua fins a cobrir les pedres. Aleshores, marquem l’alçada inicial de l’aigua i això serà el nostre Nivell Inicial o Nivell 0. A partir d’aquí, agafem 40 ml d’aigua amb una proveta i els afegim a la nostra ampolla, marquem l’alçada a la qual ha arribat aquesta aigua, i repetim aquesta operació 5 o 6 vegades més. Ara sabem quina alçada representen 40 ml a la nostra ampolla. Si mesurem l’àrea del cercle de la nostra ampolla podrem calibrar el nostre pluviòmetre i saber quants litres per metre quadrat representa cadascuna de les marques que tenim a l’ampolla… I ja ho tenim!

En el nostre cas, sabem que cada marca de la nostra ampolla representa uns 12 l/m2 i, mirant els pluviòmetres que vam col·locar al nostre pati, veiem que hi ha dues ratlles de pluja, de manera que podem deduir que el dia 20 de desembre han caigut uns 24 l/m2 a Montornès, i la manera com ha fet -a poc a poc, al llarg de de tota la tarda i tota la nit- ha assegurat que el terreny pogués absorbir la major part de l’aigua que ha caigut. 

Gran notícia per als nostres camps i els nostres boscos!!!



Pitja les fotos i les veuràs més grans!

Tot just comença l'hivern i tenim la xocolata a punt!

Tot just comença el solstici a les 10:44, a l'Ins Vinyes Velles rebem l'hivern amb xocolata desfeta calenta. L'alumnat de 4t d'ESO organitza, com és tradició, la xocolatada, la resta ens la prenem gaudint d'aquest dia clar, però hivernal, després de tants dies de pluja.

.

dimarts, 20 de desembre de 2016

L'Ins Vinyes Velles centre impulsor de la robòtica

La professora de Tecnologia Irene Puig és al capdavant del projecte de robòtica i programació que es duu a terme a l'Ins Vinyes Velles. Avui ens els presenti ella mateixa.
Endavant, no us ho perdeu!
Des de fa tres anys l’Institut Vinyes Velles és un centre impulsor de la robòtica que participa en el programa CTC impulsat per Arduino i el Departament d'Ensenyament
Aquest curs hem decidit posar tot el fetge a la graella i ens hem atrevit amb un projecte amb motors i sensors. Una vehicle automàtic per investigar altres planetes. O al menys el soterrani de l’institut ha! ha! ha!
I aquí us mostrem el primer prototip que es mou sol. Sense ajuda ni comandaments. Fet pels nens des de zero, a partir de fustes, materials elèctrics i programant ells el robot i les instruccions per saber com moure de forma adient dues rodes. Recordeu com de difícil fou aprendre a anar en bicicleta? El nostre robot ja en sap, però primer, fins i tot, li han explicat com calia fer per engegar els motors.
Per segon any consecutiu hem participat a l'esdeveniment que organitza el consell de la setmana de la programació, la Setmana CodeWeek, per animar els centres educatius a incloure-la en l'ensenyament.

Doncs bé, novament hem estat certificats com a centre en un esdeveniment que dura el curs complet i no només la setmana.

Així doncs, al menys en opinió del Consell d'Europa, som novament un centre impulsor de la robòtica i la programació!!

Per a qui vulgui saber-ne més

Què és? On ho aprenen?
  • La programació, el fet d’explicar a una màquina com ha de fer per pensar, la duem a terme tant a 3r com a 4t d’ESO, tal com el currículum del Departament d’Ensenyament indica que s'ha de incloure, tot i que són molts els estudis que recomanen incloure-la molt abans.
  • Forma part de les assignatures de Tecnologia de 3r i 4t, i d’Informàtica i Robòtica de 4t. 
Quin tipus de programació?
  • Actualment fem servir dos llenguatges de programació que són els més emprats a la indústria, el JAVA i el C++. De manera que els nostres alumnes surten amb una petita preparació extra de cara al món professional que no troben a d´altres instituts on es fan servir altres mètodes (scratch, s4a, bitblock, lego...) més senzills d’implementar per al professorat, però que tot i tenir el mateix valor didàctic no tenen presència fora de l'àmbit de la educació.
  • JAVA i C++ son dues llengües artificials fetes amb la unió de l'anglès, la lògica formal i les matemàtiques. Permeten expressar a la persona que vol programar una màquina, allò que vol fer amb total precisió sense haver de recorre a escriure amb uns i zeros, què és la llengua de l'ordinador.
I què fan amb això?
  • Per dir-ho així, els nostres alumnes no aprenen només a fer servir el word, sinó que, a més a més, aprenen a crear el seu propi word, o fins i tot el seu propi ordinador. O al menys els rudiments de com fer-ho. Fent un símil amb la llengua, aprendre a parlar per escriure algun dia grans novel·les. O al menys algun conte.
Aporta algun benefici a l'alumnat més enllà d’aprendre programació? 
  • De cara a la tecnologia molts, per programar una màquina s'ha de entendre com funciona cada part. No pots demanar que es mogui més graus un servo motor de aquells que realment pot. I això ens permet mostrar, sobre la pràctica, conceptes que assentaran amb la teoria al batxillerat o a cicles d’electrònica i control.
  • Evidentment una disciplina que agafa material de l'anglès i les matemàtiques tindrà beneficis. Petits, però el fet de veure's obligats a fer càlculs constantment o a llegir manuals i explicacions en anglès els fa assentar allò que aprenen en les sessions dedicades a aquestes matèries.
  • També té beneficis en altres aspectes, estan obligats a ser autònoms, a treballar en equips que canvien constantment la seva composició, a barrejar tècniques distintes, a enfrontar-se constantment a petits fracassos i molts altres beneficis que estaré encantada d’explicar-vos si teniu més interès en el tema.

Bona tarda i gràcies per llegir fins aquí!


Irene Puig

L'alumnat de l'Aula d'Acollida dóna la benvinguda a les festes nadalenques

Els alumnes de l'aula d'acolllida de l'Ins Vinyes Velles ja han donat la benvinguda a les festes nadalenques tot confeccionant un mural en el qual reflecteixen la importància de l'amistat, del record i de l'amor a totes aquelles persones que són importants en les nostres vides i que sempre hem de tenir presents.

Tampoc s'han oblidat d'altres tradicions nadalenques i per això han elaborat petits Pares Noel que estan repartits per tota la classe i que vigilen que es portin bé!!!!

Però res d'això tindria el caliu nadalenc sense les estrelles i nadales que han creat tot escoltant el 25 de desembre, fum, fum, fum!!!!

Esperem que us agradi!!!
 
 

LES FADES DE LA NATURALESA

LES FADES DE LA NATURALESA

Fa molts anys a la Font Blue State Park la habitaven unes fades de la naturalesa. El poble els deia així perquè vivien en un bosc tropical que estava ple de natura i tenia arbres verds i lluents, centenars de micos, papallones, cangurs i ocells, però el que més cridava l’atenció era el sol perquè sortia a les quatre de la matinada i se n’anava a les vuit de la nit, i el grandiós llac que tenien amb aigua verd turquesa, plena de corals i peixos. Però era gent normal i corrent l’únic que tenien de diferent era que podien volar i que majoritàriament naixien amb els cabells de color blau. Com tots els pobles normals tenien un rei, en aquest cas una reina, es deia Eolande, Era alta, prima i guapa, amb cabells blau cel i amb reflexos platejats, tenia ulls verd ments, un nas xato i uns llavis on se li notava perfectament la línia de la comissura. Tenia dues amigues, la Gelsey, baixeta i prima, amb els cabells blau de França, que sempre portava unes ulleres fetes de papallones, i la Naída, alta i grassoneta, amb el cabell de color Xarxet, que tenia uns llavis molt gruixuts i un nas punxegut. Aquestes tres amigues tenien cadascuna una filla, es deien Brigitte, Diana i Liliana, semblaven bessones ja que les tres anaven sempre vestides iguals amb els vestidets blancs i platejats, i amb els cabells Cian i arrissats.

La reina Eolande portava cada dia la seva filla Brigitte a l’escola i ja de pas també portava la Diana i la Liliana. A la tornada les anava a recollir la Gelsey i les portava a la casa del bolet on treballaven la reina al despatx i la Naída a la cafeteria. 

Així rutinàriament, però un dia quan la Gelsey va portar les nenes a la casa del bolet només hi havia la Naída i els va dir que l'Eolande havia anat a parlar amb la cort dels gnoms.Resultava que els gnoms havien proposat fer una excursió per als nens a l’escenari Gnomet on podrien visitar l’escenari i després voluntàriament farien una petita representació per als familiars. Així que, com naturalment la reina va acceptar, al cap de dues setmanes els nens van anar al teatre Gnomet i el van visitar, seguidament els gnoms els van donar un paper on hi havia escrita una frase que havien de recitar, se la van llegir força vegades, així que, quan ja estaven llestes van sortir a escena, primer va dir correctament la frase la Diana, desprès una nena grassoneta, seguidament la Liliana, a continuació uns gnoms baixets i primets; finalment quan li va tocar a la Brigitte es va quedar en blanc i no va saber dir la frase, llavors de cop i volta va aparèixer la deessa de les fades de la naturalesa i va tirar-li pols de fada, tot seguit sorprenentment la nena es va recordar de la frase, la va dir i tothom va aplaudir. 

A partir d’aquest succés les fades van estar segures que la màgia i la deessa de les fades de la naturalesa insistia.

Judit Farré Chimeno de 2n A d'ESO

dilluns, 19 de desembre de 2016

Estudi de la flora dels boscos de Montornès a càrrec de l'alumnat de 1r d'ESO

Els alumnes de 1r d'ESO van realitzar un Estudi de la flora dels boscos de Montornès fent servir claus dicotèmiques:

1r B d'ESO:   1 de desembre de 2016
1r A d'ESO: 14 de desembre de 2016
1r C d'ESO: 16 de desembre de 2016


El passat 16 de desembre, els alumnes de 1r C vam anar d’excursió a la muntanya per fer una investigació de la flora dels boscos propers a Montornès.
A les 9:00h vam sortir de l’Institut cap als boscos que hi ha al costat del cementiri. Hi vam estar fins a les 10.30h per tornar al centre a les 11h. Durant aquesta estona, ens vam dedicar a investigar les plantes per aprendre a fer servir les claus dicotòmiques. Els professors ens deien el nom d’una planta i nosaltres l’havíem d’escriure, juntament amb el nom científic, fer-li una foto i agafar-ne una mostra. Havíem d’estudiar un mínim de cinc plantes i un màxim de deu o dotze.
Després de l’excursió, vaig demanar a dos companys la seva opinió i em van dir que els havia agradat força però que van haver de caminar molt… i que els molestaven els insectes!

                                                                                                          
Mireia Orellana
1r C ESO

+ Fotos 

dilluns, 12 de desembre de 2016

Alumnat i professorat de francès a Carcassonne

El dia 7 de desembre de 2016 alumnat de francès i professorat de l'Ins Vinyes Velles van visitar Carcassonne


 

divendres, 25 de novembre de 2016

#25N Prou control

25 de novembre, Dia Internacional contra la violència masclista

L'Ins Vinyes Velles s'adhereix a la lluita contra la violència masclista. 

L'alumnat de 4t va assistir, dilluns, 21 de novembre, al monòleg interpretat per Pamela Palenciano Jódar a l'Espai Cultural Montbarri, No solo duelen los golpes.

Avui, l'alumnat de 1r de Batxillerat de Literatura Catalana visita l'exposició Caterina Albert/Víctor Català, itinerari vital, intel·lectual i literari, escriptora que va haver d'adoptar un pseudònim masculí per poder publicar i poder formar part del món literari de l'època en què va viure.


"Pren el pseudònim del nom del protagonista de la seva novel·la inacabada Càlzer d’amargor. Aquest pseudònim li permet crear sense estar limitada per la moral de l’època i no ser jutjada per ser dona. Construeix un personatge públic que no té res a veure amb la realitat. Diu que és “escriptora aficionada”, “reclosa a casa” i “aïllada del cercle literari”.

[Fragment del text d'un dels plafons de l'exposició]

Us convidem a assistiren els propers dies als actes programats per l'Ajuntament de Montornès que encara s'han de celebrar i que, sobretot, reflexioneu sobre les situacions de violència que, malauradament, encara pateixen moltes dones i infants i ajudeu a erradicar-les definitivament.

MANIFEST INSTITUCIONAL - DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES - 25 de novembre de 2016


                         



dimecres, 23 de novembre de 2016

4t d'ESO a Sitges

El dia 22 de novembre de 2016 l'alumnat de 4t d'ESO ha visitat Sitges.

Enguany va ser una visita especial perquè va coincidir amb la setmana que es va inaugurar l'exposició 'Ramon Casas, la modernitat anhelada' en el recent restaurat Palau Maricel, davant del Museu del Cau Ferrat

+Fotos
 

divendres, 11 de novembre de 2016

En el barrio del Carmelo con “Últimas tardes con Teresa”

El pasado 19 de octubre los alumnos de 2º de Bachillerato realizamos una excursión al barrio barcelonés del Carmelo para disfrutar de una ruta literaria del libro Últimas tardes con Teresa de Juan Marsé.
Llegada al Carmelo
A las 9 de la mañana, los 41 alumnos de 2º de Bachillerato nos dirigimos en autobús al barrio barcelonés del Carmelo. Al llegar, lo que más nos sorprendió fueron las empinadas cuestas del barrio. Durante un rato caminamos por las pendientes hasta llegar al punto de encuentro con los dos guías de la ruta. El punto de encuentro fue el exterior de una biblioteca bastante moderna que contrastaba con el resto del barri, y que, por cierto, nos brindaba unas maravillosas vistas de la Ciudad Condal. Después de esta breve parada introductiva, empezamos la ruta.
Empieza la ruta
A continuación, proseguimos la caminata y nos adentramos más en el barrio del Carmelo. Nos llamó mucho la atención el hecho de que hubiera escaleras mecánicas por todo el barrio, lo cual no es habitual pero sin embargo no nos sorprendió, ya que las cuestas eran de lo más empinadas pues el barrio del Carmelo se encuentra sobre una colina.
La ruta consistió en pasear por las zonas del barrio en donde el libro Últimas tardes con Teresa estaba inspirado y a las cuales hacía alusión, como por ejemplo el famoso Bar Delicias (donde paramos durante media hora para almorzar), el Parque Güell, etc. Por otra parte, mientras paseábamos los guías nos iban dando explicaciones sobre el barrio: sus orígenes, la asociación de vecinos que consiguió muchas mejoras, su gente etc. Lo hicieron enseñándonos fotografías de las antiguas barracas, los suelos no pavimentados y las casernas del siglo pasado que actualmente no existen. Esto nos llamó mucho la atención a todos, ya que la mayoría de fotografías eran muy impactantes y nos hicieron comprender la gran evolución que había tenido el barrio en los últimos años. Además, mientras paseábamos leíamos fragmentos de la novela relacionados con las localizaciones de la obra por las que pasábamos.
Valoración general de la excursión
En general, la excursión fue bastante entretenida, ya que nos permitió explorar un barrio nuevo de la ciudad de Barcelona y obtener una visión mucho más amplia sobre la novela de Juan Marsé. Sin embargo, lo que más nos gustó a todos fueron las impresionantes vistas que nos ofrecía el barrio, concretamente desde los búnkers, donde tuvimos la oportunidad de hacer fotos y disfrutar de la panorámica de la ciudad. Al contrario, todos coincidimos en que lo que menos nos gustó fue la caminata, ya que acabamos cansados a pesar de que recuperamos fuerzas en el Bar Delicias.
Por otro lado, lo que más nos llamó la atención fue el gran cambio del barrio del Carmelo en los últimos tiempos: cómo había evolucionado desde años atrás, la concentración de la población que solía haber y la peculiar distribución del barrio.
En conclusión, el barrio del Carmelo nos gustó porque era diferente pero estaba bastante descuidado, aunque era distinto a cómo nos lo imaginábamos. Además, gracias a la excursión pudimos entender mucho mejor la novela, pudimos imaginarnos como vivía el protagonista y nos animó mucho más a continuar leyéndola.
La novela: Últimas tardes con Teresa
Últimas tardes con Teresa es una novela del escritor español Juan Marsé publicada en 1966 por la editorial Seix Barral, con la cual obtuvo el premio Biblioteca Breve de novela 1965.
Ambientada en una Barcelona de ricos burgueses y de marginados, relata la amistad entre una joven universitaria, burguesa y falsamente rebelde, y un seductor ladrón de motos que se hace pasar por obrero militante revolucionario. Consta de veinticinco capítulos agrupados en tres partes que cuentan los encuentros del Pijoaparte (apodo de Manolo Reyes) con Maruja y con Teresa, el romance entre Manolo y Teresa, nacido de un accidente que sufre Maruja y el relato de las tardes que da título al libro.
El Pijoaparte es un charnego que pertenece a la clase social más baja. Es de carácter embustero y embaucador, sobre todo con las mujeres. Es un chico solitario, oportunista y coqueto. También es guapo, despierto y enamoradizo. Su objetivo en la vida es salir de la pobreza y obtener una posición elevada en la sociedad.
Teresa Serrat es una niña rica que pertenece a la burguesía catalana. Es rebelde y revolucionaria. También es una chica soñadora y ingenua. Físicamente es rubia muy fina y atractiva.
Por último, Maruja es la criada de los señores Serrat. Podemos definirla como una chica buena, tímida e ingenua. Es enamoradiza y sensible. Su físico es de rasgos típicamente del Sur, muy morena y bonita.
El barrio del Carmelo
El Carmelo es un barrio del distrito de Horta-Guinardó de Barcelona, situado en la parte alta de la ciudad. Se extiende por la colina del mismo nombre, perteneciente a la sierra de Collserola. Tiene numerosos desniveles, lo que provoca fuertes pendientes en numerosas calles del barrio.
Antiguamente estaba dividido entre cuatro poblaciones: Gracia, Sant Joan d'Horta, Satn Martí de Provençals y Sant Andreu de Palomar. Entre finales del siglo XIX y principios del XX fue un lugar de segundas residencias para la burguesía de la entonces villa de Gracia. Hasta los años 1920 tuvo un carácter marcadamente rural, con numerosos huertos y zonas verdes, hecho que empezó a cambiar con la llegada de una creciente inmigración del resto de España. Entonces, las viviendas unifamiliares dejaron paso a las barracas, mientras que a partir de los años 1960 empezaron a construirse grandes bloques de viviendas dentro del boom inmobiliario de la época, que acabaron por transformar el barrio.
El Carmelo ha sido un lugar de destino para la fuerte oleada inmigratoria de los años 1950-1970, proveniente en su mayoría de Andalucía, como el Pijoaparte.

Valeria Martínez
9 de noviembre de 2016
2º B Bachillerato

divendres, 28 d’octubre de 2016

La castanyada, el primer esdeveniment conjunt del curs

Bon dia!

Avui ens hem aplegat tots junts per primera vegada aquest curs. La castanyada és una de les celebracions més esperades del curs. Els de 4t d'ESO fan coques, couen castanyes i tots  els altres ens les mengem.

Tot molt bo!

Pròxima cita, la xocolatada, haurem d'esperar gairebé dos mesos.

 
Més fotos