London - Londres, el viatge dels de 2n de Batxillerat

Londres 2016

Després de moltes lluites, i tot i ser pocs els alumnes interessats, gràcies al suport d’alguns profes i a l’empenta dels que sí que hi volien anar, finalment es va poder dur a terme i al final ha estat el viatge més llarg de tots els que s’han fet a Londres.

Aquí us deixem una crònica del viatge per animar-vos a fer-lo l’any vinent.

Val la pena!

Dijous 28 de gener

Vam quedar a la T2 de l’aeroport del Prat, concretament sota el cavall… o era un gat?, de Botero. El Pedro Berges va arribar una mica tard mentre els alumnes començaven a xiular-lo des de la distància, la qual cosa el va fer enfadar. Ja dins de l’avió, la Brenda va tenir una relació complicada amb el passatger del seient del darrera. Primer va seure al seu seient, i a l’hora de sortir de l’avio, el va trepitjar. Després d’una bona estona d’espera al control de duanes de l’aeroport de Stansted, on ens vam sorpendre del silenci que només interrompíem nosaltres i l’amenaça del Xavi de posar reggueton per amenitzar la situació, vam agafar el tren en direcció al nostre alberg.

Divendres 29 de gener

La primera nit va ser dura, tot i la idea prèvia de morir congelats entre tota una muntanya d’edredons, ràpidament ens vam adonar que que no seria així. L’habitació més aviat era una sauna, la similitud era tan gran que dins de l’habitació hi havia boira, no veies la llitera del davant i semblava que acabessis de sortir del gimnàs. Feia tanta xafogor que alguns fins i tot van amenaçar de llençar-se per la finestra, però després de calmar-se la situación, tots vam poder dormir, o de son o desmaiats per la calor.

Els que vam sobreviure a la primera nit vam sortir corrents cap a les dutxes quan ens vam despertar. Aquestes no mereixen cap descripció, ja que prefereixo no recordar res…

A continuació tocava esmorzar: llet amb colacao, ous fregits, beicon, pa de bona qualitat, formatge fresc, sucs variats, el típic esmorzar continental. Doncs… Tal i com havia passat en el moment de dormir, aquí tambe ens vam emportar una decepció. La llet i el colacao de marca britànica eran bastant bons, els quals, combinats amb unes galetes feien un bon esmorzar, i dic bo perquè era l’única cosa que es podia menjar.

També hi havia melmelada, la qual semblava pintura plastificada, i de mantega per a les torrades també n’hi havia , però primer li havies de treure una petita capa de pols. Si tenies la capacitat de poder menjar això llavors t’havies d’enfrontar amb el pa, que semblava bo, però quan t’apropaves veies que les pipes no eren pipes, eren insectes d’entre sis i vuit potes que es podien posar a redactar aquesta crònica. Pero aixó no és tot: si tenies set, podies beure suc, més aviat aigua i suc, en una proporció de 70% d’aigua i un 30% de suc.

Així que ningú va esmorzar, i els que ho vam fer vam passar tres dies a l’Hospital General de Granollers per problemes d’intoxicació.

Finalment, després d’aquest “suculent” esmorzar, vam agafar el metro en direcció a la riba Nord del riu Tàmesi.

En arribar-hi, vam fer una passejada, durant la qual contemplàrem el Big Ben –que tots imaginàvem mes gran-, l’abadia de Westminster i el palau de Buckinham on, més que el famós canvi de guardia, vam poder veure una desfilada de la guardia muntada.

Dissabte 30 de gener

Aquest dia, en arribar al centre, els alumnes vam poder triar entre tres museus per visitar: el Science Museum, el Natural History Museum i el Victoria and Albert Museum; aquest darrer és un lloc impressionant que conté, fins i tot, una còpia de la Columna Trajana de Roma i el David de Michelangelo i la portalada de la Catedral de Santiago de Compostel·la.

Després vam agafar un cop més el metro cap al poble de Greenwich, on vam dinar –almenys alguns, alguna cosa més típica que una hamburguesa del Mc Donald’s- i va manar a visitar l’observatori, situat en un parc preciós, on hi ha marcat el punt 0 del meridià. Abans d’arribar-hi, però, la Brenda i l’Arnau “la van liar” perquè es van perdre durant el trajecte.

A la tarda, de camí cap a l’alberg, vam baixar a Camden i vam fer una volta pel seu pintoresc mercat. Allà, algú va aconseguir que l’esmorzar de l’endemà li sortís força més “suculent” i baratet: 6 donuts per 1 pound!

Diumenge 1 de febrer

Després, doncs, d’esmorzar- alguns amb més sort que altres- , i d’un nou viatge en metro vam anar en direcció al Tàmesi. Allà sota la presència del típic clima anglosaxó vam gaudir sota els nostres acolorits paraigües d’una passejada fins al Tate Modern Museum que estava a la vora del famós teatre on Shakespeare estrenava les seves obre,s anomenat “The Globe”.

Cal dir que el Tate Modern Museum és un centre especialitzat en art modern i contemporani i que malgrat la seva importància no va entusiasmar als alumnes.

A continuació vam creuar el riu en direcció Nord per seguir el nostre itinerari pel barri modernista per a desprès dinar.

A primera hora de la tarda ens vam dirigir en metro cap al British Museum, una de les visites mes esperades per alguns alumnes. Abans d’arribar cal dir que vam travessar el barri de Virginia Wolf, la famosa escriptora britànica, coneguda per la seva visió feminista de l’època. Tot i la importància de l’autora l’intent de l’Helena Arnedo de fer una xerrada per a introduir el personatge als alumnes es va veure frustrada per la manca d’interès general, desembocant en un període d’ira descontrolada.

Finalment, vam arribar al British Museum, un dels museus mes importants en l’àmbit de l’arqueologia. Vam poder veure entre altres restes, relleus mesopotàmics, mòmies egípcies, les restes originals de Partenó i la famosa Pedra de Roseta, que va ser l’eina amb la qual es va desenvolupar un mètode de traducció per als jeroglífics.

Tot i l’interesant patrimoni del museu, tots els alumnes van acabar tirats pel terra del hall del museu.

A continuació, una massa de turistes japonesos ens van literalment empènyer cap a la sortida com si es tractés d’un tsunami, la qual cosa va motivar la passejada cap a OXford Street, seguits però de la “marabunta” japonesa. Un cop allà vam poder gaudir d’una estona de temps lliure. per veure botigues d’aquesta zona comercial.

Seguidament els professors ens van donar una grata sorpresa: ens van fer pujar al típic autobús londinenc de dos pisos per a poder anar fins a London Eye passant pel Big Ben gaudint de la ciutat nocturna il·luminada.

Finalmen,t i després d’una estona de descans vam tornar a l’alberg.

Dilluns 2 de febrer