21 de març, Dia Mundial de la Poesia

Escrita per -

"La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Per commemorar aquesta diada, la ILC -amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades- celebra una gran festa de la paraula i les lletres i fomenta tot un seguit d’iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana. Es fa la tria d'un autor/a a qui se li encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial (amb celebracions d'Alacant a L'Alguer i des de la Franja a Puigcerdà."
Extret de la pàgina de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC)

Llegiu el poema La poesia de Marc Granell i les traduccions. 




La poesia

És el foc i és la neu, és la tristesa 
i és el crit que desperta l’alegria 
i ens fa llum les tenebres que habitàvem 
com un costum antic d’àngels caiguts.

És el pont i és el riu, és la memòria 
que obri escletxes de mel en la ferida 
fonda i roent que ens cava precipicis 
insalvables al bell mig de les venes.

És la mar i és la senda, és el desig 
que crea com cap déu futurs més savis 
i funda uns altres mons que es fan possibles 
si el cant esquinça vels i fon les ombres.

Marc Granell


Marc Granell (València, 1953). 
Poeta i traductor, fou un dels fundadors de la revista literària Cairell (1979-1981), que emmarcà els primers passos de la generació poètica dels anys 70 a València. Des de l’obtenció del Premi Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre (1976) per Llarg camí llarg, ha compaginat la poesia, per a adults i infants i joves, amb la dedicació professional a la traducció i l’activitat com a editor i promotor d’activitats literàries. Després de ser guardonat amb el Premi Ausiàs March (1979), el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (1991, 1992 i 2016), el Samaruc de l’Associació de Bibliotecaris Valencians (2010) i el Joan Roís de Corella a la trajectòria literària (2017), ha aplegat el conjunt de la seva obra a Poesia completa (1976-2016). Ha estat traduït al portuguès, l’italià, el gallec i el castellà.

Entrades populars d'aquest blog

UN PINGÜÍ DAMUNT DEL TELEVISOR

Escrita per -
Imatge
Un pingüi damunt del televisor , de l'escriptor Rodolfo del Hoyo , que ens va visitar, és un llibre amb una mica d’intriga i una mica d’amor. Té dues parts: la primera transcorre a Santa Coloma de Gramenet i s’hi explica una part de la història que al principi no s’entén, però a la segona part, que transcorre a Girona, se’ns dóna informació que ens ajuda a aclarir els fets. En Robert, el protagonista, s’enamora de l’Erika, la germana de la Carme, la xicota d’en Salva, el seu millor amic. Dies després, una noia desconeguda comença a preguntar a la Carme coses sobre el seu avi i sobre un pingüí que havia trobat en Robert a les golfes de casa dels seus avis feia temps. En Robert s’adona, per les preguntes, que els seus avis eren amics dels avis de la Carme. Després de parlar-ne en un bar, en Robert s’enamora d’ella. Totes dues famílies es posen a investigar i arriben a la conclusió que  havien canviat  el cognom d’una d’elles a Girona. Al registre civil de Girona no hi troben altra
Més informació

El poblat del Neolític Çatal Hüyük

Escrita per -
Imatge
http://www.xtec.cat/~jarrimad/antigua/prehisto.html Hem decidit escriure aquest article a partir d’una feina que ens va demanar el nostre professor de geografia. Consta de quatre apartats: introducció, la vida al poblat, figures religioses que s’hi han trobat i els santuaris. La vida al poblat Els habitants van aprendre a conrear terres i domesticar animals, així es van tornar sedentaris. Els poblats es solien construir dalt d’elevacions de terreny properes al riu, que protegien amb murs i fossats. La majoria d’habitants eren agricultors i pastors. la ceràmica, els teixits… propiciaren l’aparició d’artesans. Els poblats eren autosuficients, consumien gairebé tot el que produïen. també es feien alguns intercanvis amb objectes de prestigi (petxines, cerámica…). Çatal Hüyük És un antic assentament que data del 7 500 a C. Hi vivien 5 000 persones en una superfície de 13 hectàrees. Es trobava a la planta de Konya, a l’actual Turquia. Deessa mare En alguns poblats s’ha
Més informació